Els 5 motius perquè no vas bé amb l'autoconfiança
Foto by Darius Bashar
T'agradaria confiar més en tu, sentir-te segura i amb una autoestima ben alta. El problema és que, tot i proposar-t'ho, no saps ni per on començar.
I, encara pitjor, no saps per on se t'escapa cada dia. Si, per on perds autoconfiança.
Perquè no és casual sinó causal: segons el que fas amb el que sents i penses l'estaràs alimentant o destruint.
Cada vegada que t'enfrontes al que sents amb judicis perds autoconfiança.
Cada vegada que no et permets connectar amb el que de veritat vols, estàs deixant de veure't i apreciar-te.
I la seguretat, l'autoestima i la llibertat de ser qui ets no neixen de destruir el que sents sinó d'abraçar-ho amb dolçor, comprensió i amor. I no és que sigui difícil, és que no saps com es fa.
Per això vaig crear el Mapa de la Calma, per guiar-te cap a l'autoequilibri des de tu mateixa i que sempre (sempre) tinguis un sistema per recuperar la serenitat atenta.
I avui vull ajudar-te a que siguis conscient d'aquelles accions que dia rere dia destrueixen la teva confiança, fent que sigui més difícil prendre decisions, proposar-te canvis en la teva vida i, en definitiva, tenir la certesa que ets capaç de construir el que et proposes.
Ja saps que a mi m'agrada simplificar i primer prefereixo deixar de fer allò que m'allunya del que vull perquè s'aclareixi el camí per arribar-hi.
Així que anem a veure per on perds autoconfiança:
1. Negues el que sents amb frases com: no m'hauria de sentir així, hauria de ser feliç amb el que tinc, no m'hauria d'enfadar per tonteries com aquesta,...
Totes les frases que et dius intentant canviar el que sents des del rebuig al que sents no fan més que censurar-te. I a l'intentar corregir el que sents deixes de confiar en el que sents.
Sé que moltes vegades sentir el que sents és desagradable i fins i tot políticament incorrecte, però sents el que sents. Totes (totes) les emocions són vàlides, per lletges que et semblin, per malament que et facin sentir, totes són legítimes.
És més, tu no estàs decidint de forma conscient sentir-te com et sents.
Decidiries tenir por? Gelosia? Vergonya? No, és clar que no! Sinó ja haurien desaparegut de la teva vida.
Negar el que sents sobretot et perjudica perquè no et permet descobrir-te.
Les emocions i sensacions corporals estan parlant de tu. Del que penses, del que creus, del que vols i no vols, dels teus valors, les teves normes, els teus límits, els teus desitjos, el que necessites,...
Les emocions i sensacions corporals et permeten conèixer-te, no des de la ment racional que et diu el que hauria de ser, sinó del que és ara. Jo sempre dic que la ment opina, però el cos sap.
Deixa't sentir el que sents honestament. Mira't.
Perquè com més et coneguis i deixis de lluitar contra tu més energia i amor tindràs per construir el que vols.
I això ens porta al segon punt de fuga:
2. Tens ansietat respecte el futur: no confies en que sabràs trobar la manera d'afrontar el futur amb èxit.
Photo by ActionVance on Unsplash
L'angoixa et parla del que creus que no ets capaç d'afrontar i que (creus) que sortirà "malament".
Perquè si confies en que pots fer-ho, en que trobaràs una manera costi el que costi, l'angoixa no apareixerà.
Abans et deia que negar el que sents t'impedeix descobrir-te. Doncs l'angoixa està parlant de les teves creences sobre tu i de com està el teu nivell d'autoconfiança.
L'angoixa et parla dels "no puc".
Així que la pròxima vegada que sentis angoixa para i dóna't uns minuts per descobrir-te preguntant-te:
- Què crec que no sóc capaç de fer?
- Què té de ridícul creure això?
- Què és el més gran que he superat en el passat? Havent-ho superat, el que crec que no puc superar és més gran o més petit en realitat?
Estic segura que has superat un munt d'adversitats fins i tot creient que no podries. Recorda-les. Fes una llista de tots els problemes que has afrontat, per minúsculs que et semblin. Reconeix que ets més capaç del que creus.
3. No saps què vols o et costa saber-ho: has silenciat els teus desitjos fins a tal punt que t'impedeix connectar amb tu mateixa.
Com que no et permets sentir el que sents és més difícil saber què vols. I com que no confies en que el que vols sigui possible aconseguir-ho prefereixes creure que no saps què vols.
Però et diré una cosa: saps què vols.
Encara que sigui al fons del fons perquè ho has enterrat tant que no saps ni on és. Però hi és. Sota totes les històries que en contes d'impossibilitat, impotència o invalidesa.
No només tens un somni, una pulsió d'aconseguir una cosa important per tu, sinó que aquella cosa t'ajudarà a descobrir qui ets en realitat.
M'encanta una frase que diu: no ets tu qui construeix el somni, sinó que el somni et construeix a tu.
I parlant de mi et diré que el permetre'm decidir apostar per mi i pel que volia fer tot i no tenir ni idea de com m'ho faria, m'està donant els aprenentatges més bèsties de la meva vida. En el meu cas, l'emprenedoria em permet veure els meus límits i traspassar-los.
És tan gran el desig i el plaer de fer el que vull fer, de seguir aquesta pulsió interna que m'empeny a continuar endavant passi el que passi, que vaig afrontant tots els no puc que es van exhibint davant meu.
I amb cada "no puc" que tombo, una porció d'autoconfiança conquereixo.
Tenir una direcció clara, encara que no tinguis el mapa complert, et permet anar veient els passos que cal fer a cada moment avançant en línia recta i connectant cada vegada més amb tu.
Deixa't sentir aquest batec interior i deixa que et reconstrueixi. Confia en ell perquè, per molta por que et faci veure'l, conté la llavor del que ets en realitat.
4. El teu diàleg intern parla amb judicis, autoexigència i perfeccionisme.
Photo by Wesley Tingey on Unsplash
Quan et jutges i t'exigeixes intentant arribar a una imatge de perfecció que només existeix al teu cap t'estàs maltractant.
Si. Això és violència.
No t'estàs veient tal i com ets, només el que no hauries de ser. Et negues. Et censures. Et calles.
Com has de confiar en algú que no "fa les coses bé"? Que no arriba a les expectatives del que demanes? Que no compleix?
T'equivoques intentant ser perfecta. Perquè no és la perfecció el que et donarà el que estàs buscant.
I si no saps el que estàs buscant et diré que el que busques és AMOR.
AMOR en majúscules.
No engrunes rebudes des del "seré com he de ser, com esperen que sigui perquè així m'acceptaran i m'estimaran".
Però no t'estàs acceptant i estimant a tu, sinó negant.
I no podràs rebre acceptació, amor, reconeixement, confiança, valor, respecte, atenció, validació ni tan sols llibertat, si no ets tu qui se la dóna.
Si, ja sé que ho has sentit mil cops i també sé el que costa integrar-ho, de creure-t'ho de veritat, de sentir que aquesta afirmació és certa en cada una de les teves cèl·lules.
Perquè si estàs utilitzant l'estratègia de negar el que ets i sents per ser el que creus que volen que siguis ho estàs fent des de la inconsciència.
No vols fer-ho així però ni te n'adones que ho fas. El pilot automàtic es dispara tan mecànic que ni el reconeixes. No el pots veure.
Per això quan algú no respon a les teves expectatives, no és com vols que sigui, t'enfades tant. T'està ensenyant el teu patró inconscient, el que tu estàs fent amb tu mateixa, el que tu no acceptes de tu mateixa, el que t'estàs exigint ser sense deixar-te ser tu.
No és fàcil deixar-te ser.
Fa tanta por descobrir-te.
I si ets tan horrible com imagines?
I si el que penses de tu és real?
I si el que els altres pensen de tu és real?
No t'escoltis el teu cap, ell està mort de por. És la seva feina protegir-te, no ho fa amb mala intenció. Ell intenta, com tu, fer-ho el millor possible. Intenta fer-ho bé.
I amb això arribem a l'últim punt:
5. Dubtes de les teves decisions, percepcions i intuïció: et costa creure en el que sents, comprendre-ho i validar-ho.
Estàs intentant fer-ho el millor possible.
Cada decisió que prens és LA millor decisió que podies prendre en aquell moment. La millor. Deixa't d'històries! Si sabessis el futur, el resultat de cada acció i decisió que prens, no t'equivocaries mai!
És més! No t'equivoques mai!
Prens la millor decisió que pots en cada moment perquè si controlessis el resultat d'aquella decisió sempre seria favorable.
No decidiries mai equivocar-te. Per què hauries de fer-ho voluntàriament?
No sé a tu però a mi m'encanta encertar-la a la primera. No ho aconsegueixo sempre però quan m'equivoco, és a dir, quan el resultat no és el que volia, utilitzo aquell "error" com el meu mestre particular. Aquell error té informació molt valuosa.
Ja ho diuen, quan l'encertes guanyes, quan no aprens.
No pots créixer sense equivocar-te i si no t'equivoques és que no estàs apostant per tu, perquè t'estàs quedant on ets.
I si et quedes on ets la teva autoconfiança no creixerà mai.
Quedar-te sempre en la teva zona segura i confiar en tu són dos accions contràries. I he dit accions perquè confiar implica actuar. Si et quedes al teu cap tampoc estaràs entrenant la teva confiança.
Photo by Wesley Tingey on Unsplash
Surt, explora i descobreix-te.
Deixa't sentir el que sents: por, dubte, ràbia, impotència, angoixa, tristesa, culpa... i utilitza-ho per conèixer-te.
Desxifra els missatges que contenen les emocions per a tu i connecta.
Connecta amb tu sense condicions.
Amb el que hi ha ara, mira-ho, abraça-ho. És el resultat de tots els teus esforços per sobreviure de la millor manera que sabies.
Perdona't per no haver-ho sabut fer "millor" i decideix posar-te mans a l'obra per refer-te, no des del rebuig de qui creus que ets sinó des de l'amor i la llibertat de ser qui has vingut a ser.
I si no saps com fer-ho i et ve de gust que t'acompanyi en el camí, mostrant-te el mapa per aconseguir la calma des de tu mateixa reserva una sessió degustació gratuïta aquí:
--->> Vull aprendre a descobrir-me, comprendre'm i transformar-me des de l'amor a mi mateixa
Així podràs explicar-me el que no està funcionant a la teva vida, t'ajudaré a descobrir el que vols i, si crec que puc ajudar-te, et proposaré una estratègia per aconseguir-ho. Si la proposta que t'ofereixo encaixa amb el que estàs buscant endavant, i si no potser puc recomanar-te una altra via.
Puc acompanyar-te de dues maneres: sessions individualitzades (presencials a Lleida o per videotrucada) i mitjançant el meu curs online "Habitant en la calma" perquè ho facis al teu ritme.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada