Sigues la mestressa dels teus problemes, no la seva víctima



Photo by Richard Felix on Unsplash


Hi ha una diferència absoluta entre queixar-te del que "et passa" o apoderar-te del que "et passa". En la primera opció estàs regalant el teu poder a forces externes que creus que et dominen i, per tant, no tens res a fer. Això té una part bona, i és que com no "tens res a fer" res no actues i et mantens on ets, amb la sensació d'estar segura i protegida. "Putejada" per la situació o les persones implicades, però segura. En realitat estàs elegint el bàndol de la por, per això necessites "controlar" la situació encara que això vulgui dir que segueixes trobant-te malament i regalant el poder. Perquè aquesta autovictimització és un lloc familiar, ja te'l coneixes, és el "malo conocido". I de fet t'han ensenyat a preferir-lo. A l'altra banda, però, tens a la mestressa, la que observa el problema i enlloc de buscar a qui regalar-li el poder de transformar-lo, n'assumeix la direcció. 





La mestressa mira el problema, no com una putada (al principi si... tampoc és invencible!) sinó com l'oportunitat de guanyar espai propi, de créixer i aprendre. Sap que el dolor que sent només és la seva ànima intentant sortir de la seva cel·la (segura i protegida) per conquerir el reialme que li pertoca. Sap que aquest dolor només li està fent una pregunta: vols seguir com estàs o vols ser lliure? I saps perfectament què prefereix la teva ànima, però la teva ment no vol el mateix, ella vol seguretat, estabilitat i control. Per això sents la lluita dins teu, tot i saber el que vols. Només tens una sortida... apoderar-te del problema i fer-te'l teu. Com qui té una casa. Imagina que tens una casa on"passen coses": s'embruta, apareix pols, els vidres es taquen de gotes, les parets s'engrogueixen, els plats s'apilen a la pica... però no en tens les claus. 

Les coses seguiran com estan (o empitjoraran) fins que no hi entris, t'arromanguis i n'assumeixis la responsabilitat.



Photo by rawpixel on Unsplash


 I ara imagina que tens una casa on "passen aquestes coses" i que tu n'ets la mestressa. 

Pots decidir de quin color vols les parets, quin tipus de mobiliari, si hi posaràs cortines o no, i quin nivell de neteja estàs disposada a mantenir. Això és fer-te mestressa dels teus problemes, tenir-ne les claus per entrar-hi i transformar-los. Perquè els problemes només són fets, situacions, ni bones ni dolentes, només són. I si acceptes que són així i assumeixes la responsabilitat de canviar el que pots canviar i soltar el que no està al teu control, podràs gaudir amb ells i créixer. Desfaràs la lluita que només et roba energia i benestar. Deixa de lluitar contra els problemes, les persones i les situacions: agafa les regnes del teu reialme i actua, sense pressa però sense pausa. Un pas rere l'altre, fluint amb la vida i les seves marees, no en contra seva. Tindràs el millor dels regals: viure amb plenitud i presència. 

I com a bonus extra, desapareixeran totes aquelles lluites i dolors interns que senties, perquè només sortien del rebuig al problema, de la por i la necessitat de canviar-lo.

Estaràs vivint-lo des de dins, modelant-lo i estimant-lo. 

Estaràs vivint-lo des de l'amor i no des de la por a la vida.

I si no saps com fer-ho, jo t'ensenyo el camí al teu reialme, serà el viatge més apassionant que hauràs viscut mai.








Comentaris

Publicacions populars