Sigues la mestressa dels teus problemes, no la seva víctima
Hi ha una diferència absoluta entre queixar-te del que "et passa" o apoderar-te del que "et passa". En la primera opció estàs regalant el teu poder a forces externes que creus que et dominen i, per tant, no tens res a fer. Això té una part bona, i és que com no "tens res a fer" res no actues i et mantens on ets, amb la sensació d'estar segura i protegida. "Putejada" per la situació o les persones implicades, però segura. En realitat estàs elegint el bàndol de la por, per això necessites "controlar" la situació encara que això vulgui dir que segueixes trobant-te malament i regalant el poder. Perquè aquesta autovictimització és un lloc familiar, ja te'l coneixes, és el "malo conocido". I de fet t'han ensenyat a preferir-lo. A l'altra banda, però, tens a la mestressa, la que observa el problema i enlloc de buscar a qui regalar-li el poder de transformar-lo, n'assumeix la direcció.
Photo by Olav Ahrens Røtne on Unsplash
La mestressa mira el problema, no com una putada (al principi si... tampoc és invencible!) sinó com l'oportunitat de guanyar espai propi, de créixer i aprendre. Sap que el dolor que sent només és la seva ànima intentant sortir de la seva cel·la (segura i protegida) per conquerir el reialme que li pertoca. Sap que aquest dolor només li està fent una pregunta: vols seguir com estàs o vols ser lliure? I saps perfectament què prefereix la teva ànima, però la teva ment no vol el mateix, ella vol seguretat, estabilitat i control. Per això sents la lluita dins teu, tot i saber el que vols. Només tens una sortida... apoderar-te del problema i fer-te'l teu. Com qui té una casa. Imagina que tens una casa on"passen coses": s'embruta, apareix pols, els vidres es taquen de gotes, les parets s'engrogueixen, els plats s'apilen a la pica... però no en tens les claus.
Les coses seguiran com estan (o empitjoraran) fins que no hi entris, t'arromanguis i n'assumeixis la responsabilitat.
I ara imagina que tens una casa on "passen aquestes coses" i que tu n'ets la mestressa.
Pots decidir de quin color vols les parets, quin tipus de mobiliari, si hi posaràs cortines o no, i quin nivell de neteja estàs disposada a mantenir. Això és fer-te mestressa dels teus problemes, tenir-ne les claus per entrar-hi i transformar-los. Perquè els problemes només són fets, situacions, ni bones ni dolentes, només són. I si acceptes que són així i assumeixes la responsabilitat de canviar el que pots canviar i soltar el que no està al teu control, podràs gaudir amb ells i créixer. Desfaràs la lluita que només et roba energia i benestar. Deixa de lluitar contra els problemes, les persones i les situacions: agafa les regnes del teu reialme i actua, sense pressa però sense pausa. Un pas rere l'altre, fluint amb la vida i les seves marees, no en contra seva. Tindràs el millor dels regals: viure amb plenitud i presència.
I com a bonus extra, desapareixeran totes aquelles lluites i dolors interns que senties, perquè només sortien del rebuig al problema, de la por i la necessitat de canviar-lo.
Estaràs vivint-lo des de dins, modelant-lo i estimant-lo.
Estaràs vivint-lo des de l'amor i no des de la por a la vida.
I si no saps com fer-ho, jo t'ensenyo el camí al teu reialme, serà el viatge més apassionant que hauràs viscut mai.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada