La tècnica "balleno" per deixar de prendre tan seriosament la teva ment
A l'últim Cercle de mares i pares va sorgir el tema de la "veueta crítica" o "pepito grillo" que tenim rumiant constantment al cap.
Segur que et sona perquè no calla mai.
És aquella que diu frases començades per "i si..." i que sempre (sempre sempre) acaben malament.
No et diu "i si em sortís rodona la presentació que he de fer demà?" o "i si acabés a temps aquesta tasca?".
Enlloc d'això, el que fa és fer-te pensar en tot el que et pot sortir malament.
"I si m'equivoco?"
"I si se'n riuen de mi o faig el ridícul?"
"I si em quedo en blanc?"
"I si no ho acabo mai això!?"
Però no és un defecte de fàbrica de la teva ment i no hi ha res malament en ella.
El que passa és que està dissenyada per això, per buscar possibles errors i no possibles encerts.
La teva ment no ho fa per fastiguejar-te, encara que ho sembli.
Ella té una intenció positiva: prevenir futurs errors fatals que poden arruïnar la teva zona de seguretat.
I per fer-ho... tachaaaaan!
Arruïna la teva zona de seguretat abans que el problema sorgeixi.
Diguem que la teva ment es prepara pel pitjor perquè, si per casualitat passa, ja t'hi hauràs trobat mentalment i (en teoria) estaràs més preparat per afrontar-ho.
Però la major part de les vegades aquest problema imaginat no apareix mai.
I has estat rumiant possibilitats terribles (amb els seus efectes emocionals i corporals) quan podries haver estat gaudint del present sense por.
I, a més, tampoc és una estratègia que compleixi la seva finalitat de prevenir errors.
Normalment ens atabalem tan que ens quedem bloquejats i ens costa encara més accedir als nostres recursos.
Però què passaria si sabessis transformar aquesta veu crítica perquè no et fes tan la guitza?
Si sabessis relativitzar-la de tal forma que quan et digués aquest futur fatídic no t'ho prenguessis seriosament?
Podries gestionar aquests possibles errors futurs des d'un estat d'equilibri emocional i prevenir-los de veritat.
És a dir, et podries preguntar:
- com puc prevenir que passi això? (quedar-me en blanc, per exemple).
- i si passa, com ho podria rectificar?
Aquesta seria una forma eficient de prevenir els possibles errors.
Adona't que és la por la que guia aquests pensaments fatídics i que aquests no són reals.
No els pots veure, ni tocar, ni olorar. Res.
Per tant, no cal creure'ls com si els tinguessis a sobre, perquè no és així.
I com a vegades ens costa no creure-ho vaig a ensenyar-te la tècnica "balleno" per treure-li ferro a l'assumpte.
En què consisteix aquesta tècnica de nom estrany?
Molt fàcil.
La teva ment és un simple instrument i tu ets qui la utilitza (encara que sovint és ella qui ens dirigeix).
Aquesta tècnica tracta de modificar conscientment la teva veu interior per treure-li credibilitat i que et sigui més fàcil de dominar.
I per fer-ho en tens prou amb modificar el seu to (fer-lo més agut o més greu) i la seva velocitat (més lenta o més ràpida).
I jo, personalment, el que faig és transformar-la en idioma "balleno" de la pel·lícula "Buscant a Nemo".
Te'n recordes?
És divertidíssim!
I, el millor de tot, et serà més natural desenganxar-te de la idea que la teva ment ets tu i que el que diu va a missa.
Perquè no, tu no ets la teva ment.
La teva ment és un instrument per raonar i pensar però tu ets molt més que això.
Ets la consciència que és capaç d'observar aquests pensaments.
Perquè si ets capaç d'observar-los és que no són tu.
Sé que sona molt filosòfic però aquesta simple idea pot alliberar-te de ser l'esclava de la teva ment per convertir-te en la seva mestressa.
Però com sempre, no em creguis, prova-ho si us plau!
Quan te n'adonis que la teva ment t'està fent la guitza canvia-li automàticament el to i el ritme i veuràs com sorgeix un somriure a la teva cara.
Prova-ho en moments fàcils, no esperis a estar al límit perquè et costarà molt més.
Prova-ho ara mateix!
Escolta el que et diu i talla-li el rotllo!
I amb l'estat emocional que en sorgeixi de transformar el "pepito grillo" en "balleno" busca solucions per prevenir el que pots sortir malament.
Es tracta d'enfocar-te en buscar solucions i posar-te en acció enlloc de bloquejar-te i no donar cap pas (o fer-lo amb por).
Què prefereixes?
Som-hi doncs!
El primer pas per gestionar la teva por i l'angoixa és decidir en què t'enfoques i què creus.
I això, com tot, s'aprèn a fer practicant.
I si no te'n surts, sempre pots demanar una sessió degustació gratuïta del meu programa "Reinicia", el meu sistema per aprendre l'art de l'autoconeixement, l'autogestió emocional i la resiliència per viure tranquil·la i plenament des de la consciència.
Només cal que omplis el formulari següent i després rebràs un correu per reservar hora amb mi i gaudir de la sessió gratuïtament.
Segur que et sona perquè no calla mai.
És aquella que diu frases començades per "i si..." i que sempre (sempre sempre) acaben malament.
No et diu "i si em sortís rodona la presentació que he de fer demà?" o "i si acabés a temps aquesta tasca?".
Enlloc d'això, el que fa és fer-te pensar en tot el que et pot sortir malament.
"I si m'equivoco?"
"I si se'n riuen de mi o faig el ridícul?"
"I si em quedo en blanc?"
"I si no ho acabo mai això!?"
Però no és un defecte de fàbrica de la teva ment i no hi ha res malament en ella.
El que passa és que està dissenyada per això, per buscar possibles errors i no possibles encerts.
La teva ment no ho fa per fastiguejar-te, encara que ho sembli.
Photo by Kyle Broad
Ella té una intenció positiva: prevenir futurs errors fatals que poden arruïnar la teva zona de seguretat.
I per fer-ho... tachaaaaan!
Arruïna la teva zona de seguretat abans que el problema sorgeixi.
Diguem que la teva ment es prepara pel pitjor perquè, si per casualitat passa, ja t'hi hauràs trobat mentalment i (en teoria) estaràs més preparat per afrontar-ho.
Però la major part de les vegades aquest problema imaginat no apareix mai.
I has estat rumiant possibilitats terribles (amb els seus efectes emocionals i corporals) quan podries haver estat gaudint del present sense por.
I, a més, tampoc és una estratègia que compleixi la seva finalitat de prevenir errors.
Normalment ens atabalem tan que ens quedem bloquejats i ens costa encara més accedir als nostres recursos.
Però què passaria si sabessis transformar aquesta veu crítica perquè no et fes tan la guitza?
Si sabessis relativitzar-la de tal forma que quan et digués aquest futur fatídic no t'ho prenguessis seriosament?
Podries gestionar aquests possibles errors futurs des d'un estat d'equilibri emocional i prevenir-los de veritat.
És a dir, et podries preguntar:
- com puc prevenir que passi això? (quedar-me en blanc, per exemple).
- i si passa, com ho podria rectificar?
Aquesta seria una forma eficient de prevenir els possibles errors.
Adona't que és la por la que guia aquests pensaments fatídics i que aquests no són reals.
No els pots veure, ni tocar, ni olorar. Res.
Per tant, no cal creure'ls com si els tinguessis a sobre, perquè no és així.
I com a vegades ens costa no creure-ho vaig a ensenyar-te la tècnica "balleno" per treure-li ferro a l'assumpte.
En què consisteix aquesta tècnica de nom estrany?
Molt fàcil.
La teva ment és un simple instrument i tu ets qui la utilitza (encara que sovint és ella qui ens dirigeix).
Aquesta tècnica tracta de modificar conscientment la teva veu interior per treure-li credibilitat i que et sigui més fàcil de dominar.
I per fer-ho en tens prou amb modificar el seu to (fer-lo més agut o més greu) i la seva velocitat (més lenta o més ràpida).
I jo, personalment, el que faig és transformar-la en idioma "balleno" de la pel·lícula "Buscant a Nemo".
Te'n recordes?
És divertidíssim!
I, el millor de tot, et serà més natural desenganxar-te de la idea que la teva ment ets tu i que el que diu va a missa.
Perquè no, tu no ets la teva ment.
La teva ment és un instrument per raonar i pensar però tu ets molt més que això.
Ets la consciència que és capaç d'observar aquests pensaments.
Perquè si ets capaç d'observar-los és que no són tu.
Sé que sona molt filosòfic però aquesta simple idea pot alliberar-te de ser l'esclava de la teva ment per convertir-te en la seva mestressa.
Però com sempre, no em creguis, prova-ho si us plau!
Quan te n'adonis que la teva ment t'està fent la guitza canvia-li automàticament el to i el ritme i veuràs com sorgeix un somriure a la teva cara.
Prova-ho en moments fàcils, no esperis a estar al límit perquè et costarà molt més.
Prova-ho ara mateix!
Escolta el que et diu i talla-li el rotllo!
I amb l'estat emocional que en sorgeixi de transformar el "pepito grillo" en "balleno" busca solucions per prevenir el que pots sortir malament.
Es tracta d'enfocar-te en buscar solucions i posar-te en acció enlloc de bloquejar-te i no donar cap pas (o fer-lo amb por).
Què prefereixes?
Som-hi doncs!
El primer pas per gestionar la teva por i l'angoixa és decidir en què t'enfoques i què creus.
I això, com tot, s'aprèn a fer practicant.
I si no te'n surts, sempre pots demanar una sessió degustació gratuïta del meu programa "Reinicia", el meu sistema per aprendre l'art de l'autoconeixement, l'autogestió emocional i la resiliència per viure tranquil·la i plenament des de la consciència.
Només cal que omplis el formulari següent i després rebràs un correu per reservar hora amb mi i gaudir de la sessió gratuïtament.
Comentaris
Publica un comentari