Per què soltar allò que et sobra és mil vegades millor que comprar allò que et falta?



Sovint et sents insatisfet i creus que et cal fer més coses per sentir-te realitzat, feliç i complet:

Has de viatjar més, fer un curs més, guanyar més diners, comprar-te l'últim iphone, conèixer més gent, córrer una marató, pesar 5 kilos menys,...

La teva ment no té límit, mai està contenta amb el que té!

Però és això realment dolent? has de canviar-ho?

O bé has d'acceptar que la teva ment és així i llestos? 

Doncs depèn.

Sempre davant una situació pots acceptar-la plenament (no resignar-t'hi), canviar-la o marxar. 

Si no estàs preparat per afrontar-la canviant-la a millor o acceptant-la tal i com és, el que et queda és fugir (i esperar que en un futur es torni a presentar el repte i tornis a decidir).

La vida és un no parar de decisions, i encara que et sembli que no decideixes, el "no decidir" ja és una decisió.



Però qui ha decidit quin mòbil vols, quants quilos has de pesar per sentir-te atractiu o en forma, quants viatges has de fer a l'any per sentir-te realitzat o quina parella et mereixes?

Tu.

Inconscientment, però tu.

Vaja! acabes de sentir tot el pes de la responsabilitat de la teva vida?

Enhorabona! perquè això vol dir que tens el poder de canviar-la!






I si et digués que pots modificar les condicions imprescindibles per ser feliç?

No saps de què et parlo quan dic les "condicions imprescindibles" oi?

Molt fàcil, pregunta't: què necessito que passi per ser feliç?

Tot el que responguis és imprescindible perquè jutgis la teva situació de vida com una situació feliç o infeliç, perquè gaudeixis o pateixis.

Interessant oi?

Si per exemple de dues persones, la primera necessita per ser feliç cobrar 3.000€ al mes, tenir un Audi últim model i canviar-se'l cada dos anys, una parella de màxim 30 anys i guanyar el partit de pàdel diari amb els col·legues i la segona necessita només posar els peus a terra cada matí... qui creus que ho té més fàcil?

Està clar, no?
La primera ha d'arribar a uns mínims molt alts i només que perdi el partit de pàdel del dia ja no es creurà amb el dret de ser feliç (tot i que la resta de la seva vida sigui "perfecta").

Potser estàs pensant que si no tens unes regles molt exigents no et veuràs impulsat a l'èxit i no et sentiràs motivat per aconseguir el que vols.

Però si tens el llistó massa alt, poc a poc t'adonaràs que facis el que facis no podràs aconseguir-ho i començaràs a experimentar una incapacitat adquirida.

 

T'adones de la importància que tenen les teves regles sobre la felicitat, la seguretat, l'harmonia, l'èxit,...?



Que passa si per sentir-te segur has de tenir el control total de la situació i que res surti fora de les previsions? 

o si en canvi en tens prou amb confiar que te'n sortiràs amb els teus recursos i ingeni?

Seràs més agosarat o més poruc? 

Tindràs més pau o més angoixa davant d'un repte?

Si. 

Les regles determinen quina és la font de dolor i de plaer en la nostra experiència de vida i posen en marxa les emocions humanes.


Molt bé, i tot això què vol dir?


En primer lloc que la teva vida està regida per regles arbitràries que has anat adquirint amb les teves vivències.

No ets conscient d'aquestes regles i per això a vegades no saps per què fas el que fas o per què et sents com et sents.

Quan no coneixes les teves regles pots anar repetint una situació una vegada i una altra sense entendre el perquè, i frustrar-te per no trobar la solució (això passa molt amb les relacions de parella).



En canvi quan et fas conscient de les teves regles ets capaç de canviar-les al teu favor, fent la teva vida més fàcil i plaent.




I com les pots canviar?

Doncs abans de canviar-les necessites conèixer-les.

Així que el primer que has de fer és observar-te i descobrir-te.

Tria un tema que et preocupi i pregunta't què necessites que passi per... (sentir-te segur, estar content, estar tranquil, sentir-te relaxat, sentir-te complet, estar enamorat,...) i després dedica uns dies a observar les teves reaccions. 

Et donaré una pista: 



tota pertorbació emocional és 
una pertorbació de les regles



Quan et sentis molest o t'enfadis amb algú o alguna situació sabràs que el que ha passat és que han transgredit una de les teves regles.
Per exemple: si tens una cita i arriben 10 minuts tard i no passa res (no sents cap reacció emocional) no han infringit cap regla teva. Si tens una cita i arriben 18 minuts tard i t'emprenyes com una mona... 

voilà! acabes de descobrir una regla de puntualitat! 

Pot ser que la teva regla sigui que com a màxim estàs disposat a esperar 15 minuts sense alterar-te però que a partir d'aquí ho consideres una greu falta de respecte.









Les relacions personals et donaran mil oportunitats per observar les regles del joc de cadascú i només amb aquesta visió pots soltar el més important:


pots deixar de donar tanta importància a tot el que et passa, 
a tot el que et "falta" i a tot el que et fa patir perquè tot és relatiu.



Tot això et mostra com penses, quines regles i valors tens i, el més important, si aquestes regles t'estan fent la vida més difícil.

Quan les regles que marquen les teves decisions et fan la "traveta" (el famós autossabotatge) és hora de canviar-les.

 
I aquesta és una de les tasques dels coach: 


Alinear el mapa mental que tens amb la manera de viure que vols tenir, i així deixar de posar-te pals a les rodes i ser la persona que realment vols ser. 


Solta les teves exigències, simplifica i allibera't!




I si necessites ajuda i vols veure com funciona això del coaching i fins quin punt et pot transformar sol·licita una sessió gratuïta:











Comentaris

Publicacions populars